dijous, 10 de novembre de 2005

Pel poder de Grayskull!

Jo tinc el poder! Com molaven els Masters de l'Univers. Els meus joguets favorits quan era xicotet (bé, i no tan xicotet) sempre han sigut els "perotets", com deia ma mare. Em montava batalletes de tot tipus i fins i tot (crec que tinc un problema) entrades mores i cristianes. Els que més m'agradaven eren els G.I. Joes, dels que vaig arribar a tindre un bon grapat, i també van haver altres com els clàssics "clics" (per què es diran aixina quan el seu nom és Playmobil?), els "airgamboys", els "madelman", els Cavallers del Zodiac (massa delicats per a jugar amb ells) i els típìcs perotets de goma de tota classe. Però els primers de tots, i vist en perspectiva els més fascinants, van ser els Masters de l'Univers.

En origen, pareix ser que la intenció era fer una línia de figures d'acció basada en Conan el bàrbar i tot el seu univers de ficció, però els directius de la companyia Mattel pensaren que Conan era un personatge massa adult i incivilitzat, així que el "reblaniren" un poc i crearen a He-Man. Al anar les primeres vendes prou bé, decidiren promocionar als Masters mitjançant una sèrie d'animació, algo totalment novedós en l'època i que després seria molt imitat. L'èxit va ser molt gran, i va generar beneficis fins i tot bil·lionaris, superant les vendes europees a les americanes.

A Espanya arribaren cap a meitat dels 80, també amb la sèrie, i l'èxit fou similar. Vistes ara les figures pareix difícil de creure: estan completament desproporcionades, poc articulades i a més és prou evident que reutilitzaven els mateixos motles per a diferents personatges (alguns es diferenciaven mínimament). Però les seues virtuts eren, per una banda, la seua gran resistència que els feia aptes per a totes les edats i el seu tamany major de l'habitual, i per altra uns personatges completament exòtics i novedosos, acompanyats dels seus castells i diferents vehicles i accessoris i inserits en un complexe univers fantàstic. A més el marketing feia la seua funció: recorde que la meua primera adquisició va ser un pack on eixien He-Man i Skeletor junts amb les dos mitjes espases, un mini-còmic que et contava l'origen dels personatges i fins i tot una cinta de cassette que narrava lo del còmic! Què més es podia demanar a mitjans dels 80? Bé, es podia demanar més, i per això també vaig tindre una reproducció en plàstic de la destral, l'espasa i l'escut de He-Man per a equipar-me jo mateix.

La sèrie va arribar a tindre 130 episodis, es crearen més de 50 figures i de 20 accessoris, i fins i tot en 1987 es va fer l'adaptació cinematogràfica, una producció de Sèrie B. A més, els Masters comptaren amb el seu propi spin-off amb She-Ra, Princesa de Poder, que era la germana de He-Man i tingué una sèrie pròpia de 93 capítols. Però cap a finals dels 80 ja donaven senyals d'esgotament, superats per noves creacions com els esmentats G.I. Joes, i en 1988 es va cancel·lar la producció. Mattel va intentar rellançar-los canviant totalment la seua concepció i plantejament i ambientant-los en el futur, però la línia fou un fracàs. Finalment, ja en 2002, Mattel tornà a traure les figures originals millor esculpides, i una nova sèrie d'animació amb una estètica més "manga". Malauradament no van obtindre l'èxit esperat, i es tornà a cancel·lar. Pareix ser que els gustos dels xiquets actuals han canviat prou; nosaltres, com no teniem consoles ni ordinador fins prou majorets, li tiràvem imaginació als nostres jocs.

En fi, sempre ens quedarà el record i la nostàlgia d'uns personatges meravellosos. Per a profunditzar en el tema deixe direccions de dues pàgines en anglés, una que és l'oficial i altra on hi han fotos de totes les figures i accessoris, i dues en castellà prou completes: una i l'altra.

3 comentaris:

Mirims ha dit...

Eres un friki ;) No tinc més a dir.


B7ssss

Viper ha dit...

Mmmm, no sé si sentir-me ofés o afalagat :p

Anònim ha dit...

M'estan venint un munt de records de la meva infancia, jo tenia varios ninos, el heman de la foto amb el tigre y una especie de vampir a mes de la fortalesa del esqueletor que era com un meteorit que s' obria. La veritat esque la serie era un trunyo pero tenia uns episodis gravats amb el popeye y videoclips de la enya que forman part dels meus records mes antics.