dimarts, 15 de novembre de 2005

Meravellari (XI)

ANGKOR

Aquesta meravella no és un edifici en particular, sinó un gegantesc complexe de temples, calçades i estructures hidràuliques (i no exagere al qualificar-lo de gegantesc, soles s'ha de veure l'escala que hi ha al mapa d'ací baix) que es troba en la regió central de Cambotja, al sud-est asiàtic, completament rodejat de selva tropical.

En realitat era una gran ciutat (de fet "Angkor" significa "la ciutat") que va ser la capital política i religiosa de l'imperi khmer (res a veure amb els "khmers rojos" del sanguinari Pol Pot) des del segle IX al XV. Aquest imperi, a més de l'actual Cambotja, també comprenia part de Laos, Tailàndia i Vietnam, i alcançà un elevat nivell de civilització, com ho demostren el gran nombre de temples i els avançats sistemes d'irrigació.Les estructures religioses i els palaus es van construir en pedra, mentre que la resta de edificis eren de fusta i palla, no havent-se conservat cap vestigi d'ells.

La primera època d'esplendor va correspondre al rei Suryavarnam I, que cap a l'any 1.000 de la nostra era encarregà les primeres construccions, com el temple de Baphuon. Però va ser Suryavarnam II (1113-1146) qui va fer el suntuós recinte del que es coneix com Angkor Wat (en la foto de baix), un complexe dedicat al déu hindú Visnú i que reflexa la cosmogonia d'eixa religió (entre altres elements, la part central representa la muntanya Meru, on vivien els déus). És el temple més gran i el millor conservat.

La segon etapa més brillant arribà amb el rei Jayavarman VII (1181-1220), qui va construir Angkor Thom (la foto de baix), la ciutat reial fortificada, amb el temple del Bayon al centre. Aquest era ja de religió budista, i el que més crida l'atenció són les 52 torres decorades amb caps gegants cap a les quatre direccions cardinals, que representen al bodisatva Avalokhitesvara, una espècie de "santó" budista, per entendre'ns.

Angkor Thom és també l'estructura que conserva més relleus (com el de baix, que representa el mite de l'origen de l'univers: "la batuda de l'oceà de llet"), perquè els anteriors es feien amb estuc i aquests en pedra. Dignes són de menció també els canals i els grans estanys o barays que, a més de servir per regar els camps d'arròs, també tenien un significat religiós.

Les poques notícies que tenim d'aquest imperi, apart de per les inscripcions trobades a Angkor, provenen del relat d'un xinés que visità la ciutat al 1296 en misió diplomàtica, però també és evident que aportà molta fantasia. Finalment, al 1432 els siamesos saquejaven la ciutat i posaven fi a l'imperi. Els edificis van ser abandonats i la selva anà engolint-los poc a poc, fins que al 1861 un explorador francés, Henri Mouhout, redescobrí les ruïnes al món. Els francesos serien els que s'encarregarien de la conservació i restauració d'Angkor fins l'actualitat (amb el parèntesi de Pol Pot), però també han deixat alguns edificis com van ser trobats (foto) per a poder apreciar l'efecte de la vegetació tropical sobre la pedra.

Angkor, tot i la seua espectacularitat, era una d'eixes meravelles tradicionalment poc conegudes i allunyades de la massificació turística, per estar en una zona conflictiva i a més formar part d'una història i una cultura de les que no sap res el públic general; però això està canviant els darrers anys, i pareix ser que ja està en marxa un projecte per a fer un gran complexe hoteler al costat mateixa, cosa que li farà perdre gran part del seu encant.

1 comentari:

Anònim ha dit...

You have a great blog here! I have a ovarian cancer symptoms site. It covers everything about ovarian cancer symptoms as well as ovarian cancer concerns, warning signs, and ovarian cancer treatment. You'll find it very informative. Check it out when you can :)
Rod